Aquest article pretén ser un compendi d’un seguit de reflexions i treballs que ve des del grup de treball de la Sectorial de Política…
Origen: PLA RE-EQUILIBRAR BCN 2019–2039
PLA RE-EQUILIBRAR BCN 2019–2039
BONES IMPRESSIONS: Un tramvia anomenat desig
Origen: BONES IMPRESSIONS: Un tramvia anomenat desig
Un molt bon article de Jordi Coronas que aclareix molt bé la situació real de la polèmica connexió del tramvia per la Diagonal.
Bon profit
Los bolardos no evitarán más atentados
Aquest article de Mònica Bernabé al diari ara del 19 d’Agost de 2.017, dos dies després del brutal atemptat a les Rambles de Barcelona, em sembla definitiu a l’hora de tancar debats sobre si és efectiu o no posar barreres a la bogeria, el fanatisme o la barbàrie humanes.
Des de l’urbanització de l’espai públic tenim maneres per mirar de controlar l’incivisme lleu de la ciutadania amb elements dissuasius. Altra cosa és deixar-nos dur al camp de la bogeria de la mà de salvatges deshumanitzats.
Us deixo uns quants fragments retallats aquí però penso que cal llegir l’article sencer ja que considero que ens explica una experiència alliçonadora:
Los bolardos no evitarán más atentados
…
Sobretot, un Passeig
De la rotonda (que no plaça) d’Alfonso Comín fins la rotonda (que no plaça) de Karl Marx hi havia un Passeig. Un passeig per on un servidor anava caminant cada dia de Montbau al cole (als Salesians d’Horta) i més tard ( ja amb la Ronda), per on mon pare es recuperava d’un infart caminant 4 kilòmetres al dia a peu plà. Sí, caminant. Les valls son ideals per passejar.
Avui han començat unes obres a la Ronda de Dalt. Abans d’ahir (literalment abans d’ahir), ens van dir que tenen relació amb un cobriment. Un mur, que ha d’aguantar una llosa, que es veu que després serà alguna cosa que, encara que no sabem encara què serà, potser servirà per ofegar les reivindicacions d’uns veïns que estan per allà dalt donant la llauna des de fa un temps (25 anys).
Quan no hi ha mirada llarga (Plans), suposo que no es pot esperar més que anar donant patades a la piloteta. Anar fent projectets i, qui dia passa any empeny. Anar fent fraccions , LOTS, i mira, ja trobarem després com els lliguem tots plegats. Es veu que les obres que han començat avui son les de la Fase 1A del Lot 2.
I anant fent no t’adones que corres el perill de no tenir un relat, un discurs, un fil, un guió, un lligam que ho cusi tot.
N’hi ha que no volem que passi això. I fa temps que reivindiquem recuperar el Passeig de la Vall d’Hebron. Mira vés, pel sol fet que passejar és barat i molt I molt saludable.
Així doncs si us plau, per sota, pel costat, cobert, enjardinat, pavimentat, equipat,… ja es veurà, però si us plau, PER SOBRE DE TOT, un Passeig per caminar.
Urbanisme social a Barcelona
Resum de la Conferència “Urbanisme social a Barcelona”, realitzada per Alfred Bosch i Jordi Coronas al COAC el 29.11.16
Origen: Urbanisme social a Barcelona
Em sento molt implicat i orgullòs del projecte que anem construint. Aquí teniu una síntesi d’una feinada que ve de lluny feta per una colla de professionals diversa i generosa on hi sou totes i tots convidats.
La nostra feina és radicalment voluntària i per aquesta raó profundament lliure d’obra i pensament.
És un feina oberta i en permanent deliberació de la quual us enllaço un resum presentat a la Conferència del Col·legi d’Arquitectes el passat dimarts dia 29 de Novembre.
bloc : https://medium.com/@urbanismerepublica/
Us hi esperem,
Plataforma per la Qualitat de l’Aire: Manifest
No ens emboliquem més. Valorem cada entrebanc que rebem a l’hora de implementar mesures encaminades a disminuir els nivells inadmissibles de contaminació atmosfèrica a la Regió Metropolitana sota la perspectiva d’aquest magnífic manifest.
Salvador Rueda: “Tot això que improvisem les superilles és una bajanada”
Anys i panys d’estudi de l’Agència d’Ecologia Urbana i les experiències al barri de la Ribera i a la Vila de Gràcia les avalen.
Només cal un calendari de implementació ben explicat per suavitzar els maldecaps presents i futurs.
I endavant, que aquest és un supercanvi que abasta des d’un model de ciutat més humana i saludable fins els nous camins cap al procés creatiu de la mateixa. Tots dos canvis son gegantins i indissociables.
Rés millor per a comunicar les raons del projecte que aquesta entrevista feta per Antoni Maria Piqué a Salvador Rueda per el Nacional.cat.
Entrevista al pare de les superilles de Barcelona.
Origen: Salvador Rueda: “Tot això que improvisem les superilles és una bajanada”
Ronda de Dalt, el passeig RETALLAT
“Pacte retallat”
El dimarts de la setmana passada es va presentar en comissió de seguiment amb els veïns l’estat del nou projecte per la Ronda de Dalt. Sí, comencem malament, del nou projecte.
L’actual govern municipal ha decidit unilateralment carregar-se tot el camí fet durant anys i els projectes acordats entre Ajuntament i veïnat. Han passat per damunt de la participació i del bonic lema de l’empoderament ciutadà. Un projecte llargament debatut i acordat ara resulta que de la nit al dia alguns han decidit que ja no és necessari i que cal tornar a la casella de sortida. No és una situació de partida tal i com es va dir, és un clar retrocés.
Aquesta manera d’operar fa flaire d’aquella prepotència tècnica o política de vells temps. Del segle passat concretament. El qué és necessari ja està debatut i decidit per una taula bastant més ample, representativa i qualificada. L’urbanisme social, el del segle XXI, no belluga els acords sobre objectius, abasts o programes. El somni, el “SÍ se puede”, estava en l’estudi acordat. Aquí i ara doncs, només retallades embolicades de paternalisme conservador.
“Projecte de ciutat”
Tot i així, s’espera que darrera d’aquesta inacceptable decisió potser hi hagi raons fonamentades. Però les raons son tan decebedores que freguen l’engany i la burla doncs es basen únicament en els costos oblidant-se en absolut dels beneficis.
Aquest ha de ser sobretot un projecte de ciutat que cerqui l’objectiu de donar-li la volta a un sistema tancat que actua com a frontera i passar a configurar-lo com un sistema obert que actuï com un llindar: espai de trobada, relació i activitat.
Un projecte que hauria de tractar també de redistribuir càrregues i beneficis vers la ciutat. Només cal visualitzar les potencialitats d’aquest territori: equipaments de ciutat de gran escala i interés (universitaris, hospitalaris, esportius, educatius, sanitaris, hotelers, alimentaris, lúdics i també patrimonials i d’interés cultural i turístic) perfectament connectats amb transport públic i als peus del parc natural de Collserola conformen tots ells la llavor d’un eix cívic lúdic-esportiu de ciutat, de primer ordre i sense cap altre referent al Nord de la mateixa. Només cal posar-se a connectar, a lligar aquestes pre-existències. Obrir el plantejament més enllà de la resolució d’una queixa veïnal fonamentada.
La proposta actual es queda lluny d’aquest objectiu i es limita a plantejar unes millores que fins i tot em semblen modestes de cara millorar una mica l’accessibilitat als voltants de la ferida. No connecta longitudinalment els 10 barris que l’envolten perqué caldria com a mínim, per exemple, una vorera arbrada continua de 9 metres en forma de passeig. Ni tampoc soluciona la trobada entre barris a un costat i l’altre perque no es tracta només de circular, es tractar de relacionar.
En aquest sentit també penso que cal ser conscients del potencial corredor verd de la ciutat amb Collserola que presenta la zona. Sembla que també hem oblidat una de les idees més suggerents de l’anterior mandat: les portes de Collserola (les coses com siguin). En resum, la seva potencialitat en aquest sentit va molt més enllà del proposat donades les magnífiques connexions de què disposa a nivell de mobilitat per tal de connectar amb la ciutat i de la diversitat i qualitat de la seva oferta. Dit d’un altre manera: s’ha confòs allò que simplement seria possible amb allò que és el desitjable.
No em vull estendre en analitzar tram a tram la totalitat de la proposta però, només a tall d’exemple, crec que és especialment remarcable la manca de sensibilitat davant la decisió de deixar de cobrir el tram front l’Hospital Vall d’Hebron quan està a bastament comprovada la relació directa que hi ha en la més ràpida i segura recuperació dels pacients quan son en contacte sensorial directe amb espais verds. I no oblidem que tots en som potencials veïns en aquest sentit.
“Seguim”
Cal fer un projecte més avançat per tal de poder valorar raonadament els costos. No és honest valorar-ho amb estudis previs, és impossible calcular totes les afectacions a tenir en comte en aquest estadi. Reconsiderar el cobriment total dels trams més viables (Taxonera, Sant Genís i Horta alta). I sobretot sempre tenir present l‘objectiu de reconvertir una barrera en una plaça.
No em sembla gens apropiat qualificar aquest actuació d’obres faraòniques. Faraòniques eren les piràmides; una obra amb tants beneficis directes sobre el benestar de tantíssima gent no es pot qualificar en aquests termes.
Segur que gràcies a la capacitat dels autors, redactors, supervisors i directors de projecte podrem comptar amb aquests projectes més precissos amb brevetat.
I un cop fet el balanç cost-benefici entre tothom (veïns inclosos, com no?) elaborar un pla d’inversió per desenvolupar-lo al complet, sense oblidar l’ojectiu final i tot equilibrant les altíssimes potencialitats d’aquest territori amb les realitats financeres distribuïdes en el temps.
Malgrat tot, seguim.
Us deixo el document obtingut gràcies al web de l’AVV de Sant Genís on tenen penjat l’estudi acordat en 2.015 20150224_documentacio_ronda_associacions_veins (1)
I aquí el document presentat recentment Participacio_RondaDalt_Presentacio_20160510
Bon profit!
Joan Rogés
Un expert indíogena nascut a Montbau, viscut a la part alta d’Horta i actualment veí de Penitents.
Redescobrir Montjuïc
Diumenge un dia fabulòs a Montjuïc . Us recomano pujar-hi en telefèric i passejar de baixada per un magnífic i molt encertat recorregut on es proposa passar una bona estona de joc, oci i unes vistes magnífiques sobre la ciutat. Executat amb molta atenció i
respecte pel seu entorn paisatgístic i cultural.
L’enhorabona als autors d’aquest autèntic exemple d’espai públic: Dolors Illa i Joan Forgas.
La gran oportunitat.
Us deixo el text íntegre de l’Acord de Junts Pel Sí. Llegiu les 12 prioritats de govern que el gran gruix de la política catalana s’ha posat d’acord en portar a terme.
Aquesta oportunitat és la més viable i integradora que s’ens ha presentat mai perqué depèn de nosaltres mateixos, de la nostra de determinació.
I haurem obert un camí on d’altres hi trobaran la sortida als seus anhels.
Si volen.
http://www.ara.cat/politica/document-acord-de-candidatura-junts-pel-si_ARAFIL20150720_0002.pdf
línia de terra 