Son molts i importants els beneficis que aportà la construcció de la Ronda de Dalt (1992) pels barris nord de Barcelona la qual va arribar pocs anys després del Metro (1985) fins Montbau i la Vall d’Hebron . Amb aquestes dues infraestructures Penitents, Vallcarca, Sant Genís, la Taxonera, la Vall d’Hebron i Montbau es dotaven de definitives i eficaces connexions amb la ciutat i el territori. Aquesta esperada reivindicació però amagava un preu que després de 20 anys és evident que ha estat força elevat i que en aquell moment, ebris pel goig del progrés no es va saber valorar. Si bé aquests barris havien guanyat mobilitat rodada, havien perdut tot d’una l’oportunitat de configurar definitivament també un eix cívic importantíssim per la cohesió d’aquests barris. El passeig de la Vall d’Hebron havia estat mutilat.
La intenció d’aquest article és la d’aportar una visió optimista en el sentit que personalment no em rendeixo a pensar que aquesta mutilació és del tot definitiva. El Passeig de la Vall d’Hebron comença a la “plaça” d’Alfons Comin i acaba a la “plaça” Karl Marx. Curiosament comença i acaba en dues rotondes mal anomenades places. En aquests 3.600 metres travessa un total de 10 barris i connecta 4 Districtes.
I és en aquest tram on la Ronda de Dalt mostra més que en cap altre lloc de les ciutats per on passa les seves autentiques vergonyes. En cap altre tram la Ronda treu el cap tan violentament com quan des de l’Hospital Vall d’Hebron fins Karl Marx s’alça i treu el cap. Seguint l’eufemisme que diu que la Ronda és una cicatriu perimetral a l’entorn de la metrópoli a mi m’agrada dir que en aquest tram la Ronda supura i ens mostra els budells. En cap altre lloc els cotxes circulen a la mateixa cota que les voreres laterals perque en cap altre lloc la Ronda “passeja” a l’alçada i al llarg d’un carrer, d’un “Passeig”.
20 anys després estem convençuts que ja ha arribat el moment d’encarar-nos al problema amb coneixement i imaginació . En /aquest sentit som perfectament conscients de la costosa operació que significaria el seu cobriment total. Però son molts i estem convençuts que posibles, els escenaris imaginables de millores successives fins arribar a l’estadi final.
Comencem amb la ideia de retrobar el Passeig de la Vall d’Hebron. Això passa per tres procesos:
1.-Millorar-ne les connexions peatonals a un costat i un altre de la gran cicatriu eixamplant ponts i viaductes entre els barris costaners.
2.-Eixamplem voreres, plantem dobles alineacions d’arbres i prioritzem el pas de vianants en les cruïlles amb els vials rodats per tal de potenciar l’eix longitudinal que ja en aquests moments, i malgrat les condicions actuals, és utilitzat per gran part de la ciutadania que hi sap veure aquest recorregut urbà a peu de Metro.
i 3.-Potenciar l’eix cívic longitudinal des de Sarrià fins Nou Barris aprofitant-nos de la topografía plana de la vall i de la quantitat d’equipaments de tot tipus que ja hi ha en aquest recorregut ( Mercat, Biblioteca, Hospital, equipaments esportius, religiosos, docents, universitaris) és un potencial extraordinari d’equipaments que tot i tenir vocació de ciutat cal obrir als barris tal i com es reclama des de les mateixes associacions veïnals.
El Pla Director en l’àmbit de la Vall d’Hebron (redactat pel despatx d’en Joaquim Sabaté, i aprovat per l’Ajuntament en desmbre de 2000) és un bon document de referència i punt de partida per l’analisi i solució d’aquest dany local d’una infraestructura necessària per la ciutat.
Podem , com a mínim tapar la visió dels cotxes des de les voreres i edificis, eixamplar voreres, minimitzar el soroll apantallant i perque no semicobrint, arbrar, pacificar les cruïlles . Cal esgarrepar espai als vehicles en aquest àmbit o desplaçar-los a viaris adajacents. Hi ha un munt d’estadis previs a la solució final que poden millorar molt la situació actual prenent com objectiu la consecució del passeig descrit. No deixem sense resoldre el problema indefinidament tot encabint-lo en la gran solució inassolible.
(NOTA: gràcies a l’AVV de Montbau per facilitar-me l’exemplar del Pla Director de la Vall d’Hebron tan aclaridor i suggerent per la redacció de l’article)
9 de Maig de 2012.
Ahir el Plè del Districte d’Horta Guinardó aprovà per UNANIMITAT (amb l’aprovació de TOTS els grups polítics) la proposta presentada per en Jordi Coronas (conseller pel grup municipal d’Unitat per Barcelona:ERC-RCat-Dcat) encaminada en la línia de projectar el nou Passeig de la Vall d’Hebron i tenir el projecte enllestit dins d’aquesta legislatura. La veritat és que la satisfacció és gran en aquest sentit.
Ara toca treballar i engrescar a entitats, associacions, veïnat i organismes vinculats a la zona per elaborar el millor projecte possible amb el major dels consensos
Us transcric a continuació el text de la proposta aprovada:
El Consell del Districte d’Horta-Guinardó acorda:
– Projectar la recuperació del Passeig de la Vall d’Hebron entre la plaça d’Alfons Comin i la plaça de Karl Marx amb l’objectiu que esdevingui un eix cívic.
– Recuperar l’estudi de mesures sonorreductores a la Ronda de Dalt dut a terme en el mandat anterior i realitzar l’estudi de mobilitat compromés en el prec d’Unitat per Barcelona acceptat en el passat ple del districte de març de 2011.
– Realitzar un procés de participació ampli en els barris implicats (Sant Genís, Teixonera, Vall d’Hebron, Montbau i Horta).
– Realitzar el projecte en aquest mandat municipal i traçar un pla d’etapes per a la seva execució.
Fins aviat.
línia de terra 
Magnífic article, Joan. Crec que ho hauries d’explicar a les diferents associacions de veïns dels barris que afecta la Ronda. A la nostra del Parc de la Vall d’Hebron ja fa molt de temps que es reivindica una solució. Com a veí del bloc que dóna a la Ronda –per sort, el nostre pis és a banda de mar–, dic sovint que ja tenim incorporat al nostre ADN el soroll continuat del trànsit de la Ronda. Encara recordem amb nostàlgia quan portàvem els nostres fills a l’escola Baloo –llavors encara cooperativa– a Montbau o hi anàvem a comprar senzillament creuant el carrer. Operació avui suïcida o si més no psicològicament –i físicament pels més impedits– impossible de superar perquè la ronda ha tallat de soca-rel la relació entre els dos barris. Cosa semblant al que està passant amb la xarxa esplèndida de camins rurals que permetien anar a peu amb tranquil·litat des dels nostres barris cap a Horta i barriades confrontants.
M'agradaM'agrada
Gràcies Humbert. Sí, ja hem parlat amb les associacions de Montbau i Vall d’Hebron però encara falten més i també anar fent el retorn de totl que anem comentant. La crisi té aquesta virtut: ara podem anar treballant els temes amb més tranquilitat per tal d’anar-los perfeccionant i pulint.
Força amics de joventut vivien al mateix bloc que tú (en Jaume Moseguí per exemple) i sempre em deixava sorprés quan comprovava com des del menjador de cal Jaume (que donava a l’altre costat com tu) el soroll era força més reduit.
Es tracta d’això Humbert, de recuperar traçats i recorreguts, de caminar, de trepitjar el territori, de viure els barris i de de donar-los vida.
M'agradaM'agrada
Fantàstic Joan. És ben bé que en vint anys ha canviat molt la percepció de la qualitat urbana. Centenars de milers de persones vinguéren a Barcelona i ampliaren un teixit urbà fins a definir l’actual Àrea Metropolitana. Amb elles va canviar el concepte de distència, de localització, i el paisatge urbà.
L’agraïment de totes aquestes persones, que han arrelat les seves vides i les seves famílies a aquest espai de la “Nova Barcelona” ara es veu truncat quan mirem enrera i veiem que tot allò que fou aixecat, que transformà en pocs anys tantes vides i tantes memòries, més enllà de l’èxit social d’acollir aquest fenòmen transitori, s’hauria pogut fer d’una altra manera.
Hem dedicat l’urbanisme a solucionar problemes urgents, en èpoques de canvis i desordre, provocat pel progrés, per la velocitat dels desplaçaments, per l’extensió de la comunicació, i per la implantació de nous models econòmics que han transformat el territori. Ara els ciutadans i ciutadanes veiem una ciutat mal consolidada, mal acabada, provisional, i els polítics tenen molts diners a gestionar però encara més compromisos i serveis a garantir.
Ara volem una ciutat urbana, urbanitzada, humana, no pas la ciutat de l’era post-industrial, que busca beneficis econòmics per a promoure la competència en benefici propi. Ara volem una ciutat de veritat, creïble, vital. Volem dignificar la vida, la relacionalitat, i l’amabilitat.
No n’hi ha prou amb fer tot allò que és tècnicament possible, cal fer tot allò que ens beneficïa i promou la nostra condició humana.
La Ronda de Dalt n’és un exemple, un desastre urbà que haurem de pagar tres vegades, que potser mai veurem arreglat, per culpa de les presses del vehicle en ocupar els carrers; en una època en què no erem conscients de l’impacte ambiental del cotxe i que tenir un cotxe era una senyal de prestigi. Els nostres fills, els nostres néts, quan vegin el món que els hem deixat, ens diran: ¿però no veieu que estaveu destruint el vostre món?
M'agradaM'agrada
Gràcies Andreu. Home, potser jo no seria tan apocalític però sí que tens raó que ara toca recuperar terreny en aquests entorns on les infraestructures han passat per sobre de l’home sense pietat i sota la bandera del progrés. Però soc optimista i estic convençut que ara és moment de ser generosos com a professionals i aportar idees i coneixement a la societat i d’aquesta manera també tornar l’arquitectura al lloc d’on mai tenia que haver marxat,.
M'agradaM'agrada
Aportar coneixement… quanta raó téns, per això cal investigar, tenir cura, comunicar, preservar… i recuperar moltes, moltes, coses que hem perdut.
I no pretenc ser apocalíptic… hem perdut memòria, hem perdut identitat, hem perdut esperit comunitari, hem perdut visió de futur.
M'agradaM'agrada
Doncs recuperem aquests valors Andreu i així recuperem també, el Passeig.
M'agradaM'agrada
Encara recordo amb nostalgia com anava en bicicleta cap al parc de Montbau per la Vall d’Hebron quan era petita, missió impossible per un nen avui en dia, no tan sols pel perill dels cotxes si no pel fum que es respira… I si has de atravessar la ronda amb un cotxet en alguns trams es realment dificil, per no dir les anades i tornades cap els ponts si el teu destí es troba enmig de dos accesos. Parlant d’accesos els subterranis s’estan convertint en un niu de bruticia.
Curiosament el soroll de la ronda es més molest pels edificis de segona o tercera linea, molts veïns ja no recorden que es dormir amb les finestres obertes a l’estiu.
Es evident que com aquesta area no te molta densitat, per tant una bona massa critica de votants, els politics passen d’aquest problema ja que no es suficientment atractiu. Però ben reconduit podria ser un espai inmillorable per molts barcelonins que necessiten arees per fer sport, corre, bici o passejar,etc… a peu de metro i sense haver de pujar a la muntanya (la carretera de les aigues últimament sembla les rambles).
El secret potser es convertir-ho en un tema de ciutat que enllaçi barris i districites, oferint un entorn a prop de collserola.
M'agradaM'agrada
Una explicació ordenada i concisa. Ja en el darrer ple de districte vam apuntar en aquesta direcció. Calia encetar el debat i ho hem fet. Sense les teves aportacions no seria el mateix. La ronda te moltes vies de millora i, malgrat cal ser ambiciosos en el resultat final, es poden traçar diferents etapes que permetin avançar solucions.
Les portes de Collserola, en el nostre districte, no tenen cap sentit si no s’actua en la línia de millorar l’accessibilitat i l’entorn.
Recuperem el passeig de la Vall d’Hebron!!
M'agradaM'agrada
Jordi, La veritat és que és un goig veure com un pensament que un té des de fa temps, si el sap justificar i ajustar, arriba a ser una proposició ferma defensada per un grup que simbolitza des de sempre el que un sent .
Vas defensar aquesta ideia molt bé perqué ens ho creiem.
Hem de seguir treballant aquesta proposta i moltes altres, juntament amb veïns, entitats i qualsevol que vulgui fer feina perque les seves idees, esdevinguin realitats.
M'agradaM'agrada