Una curta reflexió de l’històrica experiència de la Diada d’ahir.
Tinc per sobre de tot un clar sentiment personal d’alleujament. No estic sòl. Ahir va quedar palés que molts, però molts i moltes, com jo, hem abandonat de-fi-ni-ti-va-ment la condició oficial de minoritaris.
Varem abandonar el pic i la pala i ens hem muntat en una retroexcavadora. Varem sentir el premi de portar molt de temps de tertúlia en tertúlia, de debats encesos, fent un camí que semblava invisible però que el sabiem del tot real.
Ahir va mostrar-se amb més força que mai l’esperit que ja hem anat ensenyant des de fa temps. Una autèntica teràpia de masses que va transformar la perseverança en un fruit dolç i sucòs amarat de dignitat col·lectiva.
Es va demostrar que l’autèntica deriva és el forat immobilista de l’Estat on som. El moviment independentista és per sortir d’aquesta deriva.
I tot això al carrer, a l’espai públic. Ahir més que mai vaig gaudir de dues de les meves passions. I també d’una tercera, la família.
Personalment assumeixo un temps d’incerteses a canvi d’esperances. Vull objectius clars tot i els obstacles. Vull que el rescat sigui nostre i definitiu. Això em motiva i em mou, és una part molt important de la meva vida
Sé que molts/es de vosaltres sou com jo. Mostrem-nos cada cop més perque l’orgull del que varem fer ahir no pari de crèixer.
Gràcies a l’Assamblea Nacional Catalana per haver sabut catalitzar i condensar el sentiment del poble. També al TOTS els partits independentistes per mantenir-se al costat de l’acte i cedir el protagonisme a la societat.
Esperançats, il·lusionats i plens de coratge inciem el complexe camí de la construcció d’un nou Estat d’Europa socialment just i inclusiu.
No serà gens fàcil, … però ja hi estem acostumats.
Visca la propera República Catalana.
línia de terra 
Totalment d’ acord Joan.
Si alguna cosa en vaig treure de la Diada, és que amb aquest poble tot és possible i cal que ens en sentim orgullosos d’ això.
La democràcia farà el seu camí .
Hem cobert una etapa, no hem fet el cim, no sera fàcil, però si tenim el poble al darrere empenyent el farem.
Per primer cop sento parlar al President Mas a Madrid i veig que no fa “pedagogia”, simplement descriu un sentiment i una necessitat i ho exposa com quelcom que no té punt de retorn.
I això s’ assolit per la determinació i voluntat del Poble català.
Visca Catalunya!!!
M'agradaM'agrada