De la lectura de la memòria prèvia de l’avantprojecte de Llei ‘Arquitectura penso que en línies generals és un redactat que roman en vells fonaments i codis que cal sacsejar d’una vegada.
Som en un moment molt rellevant pel que fa a la reivindicació de profunds canvis socials, econòmics i polítics derivats de la crisi a occident i nogensmenys de les desigualtats socials a tot el món. Canvis impulsats i protagonitzats per força moviments col·lectius apareguts de bell nou que han aconseguit posar en un primer ordre de debat el que alguns reclamem des de fa temps: democràcia directa i participativa en les decisions que afecten la vida dels nostres ciutadans.
Alhora també som en un moment on la consciència mediambiental ja no és simplement una tendència o una ideologia, sinó que ja és una necessitat que cal prendre’s amb rigor de cara a la persistència global del planeta a mitjà termini.
Si ens hi fixem l’arquitectura, conscient com és de la seva forta incidència en aquest sentit, ja fa un temps que comença a expressar internacionalment que la voluntat de projectar i construir amb respecte per l’entorn immediat és la millor via per preservar els recursos globals. Per citar només alguns exemples, premis com els Pritzker a Shigeru Bhan el xinés Wang Shu o els darrers d’Espai Públic Europeu (on s’han premiat sobretot l’èxit d’ús dels espais) o exhibicions com les dues darreres propostes catalanes a la Biennal de Venècia, són mostres entre moltes altres que aquests canvis en el nostre sector ja s’implanten i es reconeixen.
Per un altre costat és trist comprovar com els organismes oficials entorn de la professió d’arquitecte a casa nostra es troben atònits davant d’aquests canvis i romanen impermeables a tots ells sota la coberta de la “qualitat” amb aquest esperit bocabadat i eternament abstret que tant em cansa per ranci, allunyat de la societat, estancat i endogàmic.
Si realment es vol fer promoció de l’Arquitectura, aquesta ha de deixar d’alliçonar. Si realment es vol que l’Arquitectura faci un salt endavant, cal deixar de parlar des de l’Arquitectura i passar a escoltar des de l’Arquitectura.
La qualitat s’ha cansat d’haver de romandre d’un sol costat i ja fa temps que reclama la seva opinió des d’altres punts de vista aquí i arreu. La qualitat ha de sorgir del fet que la capacitat per decidir sobre qualsevol aspecte de l’entorn immediat dels ciutadans sigui dipositada en debats formatius, d’ampli abast i termini suficient i limitat.
El nostre paper com tècnics és el de tutelar aquests processos i aportar a tots ells el coneixement i experiència necessari per traduir les prioritats en possibilitats i col·laborar en prendre la decisió més encertada tenint en compte els “valors arquitectònics” de les diferents propostes en discussió.
Aquests valors arquitectònics citats en el text han de ser per damunt de tot objectius i relacionats amb els valors constructius de temps, cost i qualitat constructiva i sobretot en la sostenibilitat que a més garanteixi el manteniment més eficient i la durabilitat més alta. Hem de ser capaços de defensar i explicar objectivament aquests valors arquitectònics que per altra banda radiquen en l’essència de l’arquitectura moderna. L’arquitectura ha d’estar a l’abast de tothom i col·locar-se en cada moment allà on cal. En definitiva ara li toca ser més humanista per avançar.
Personalment crec que la sensibilitat cap a aquests canvis és la que ha de generar el canvi de rumb en l’Arquitectura (aquí i arreu) que molts reclamem i anhelem des de fa força dècades diria jo. I aquests aspectes no els trobo ben representats en aquest text previ i crec que és una molt bona ocasió per a fixar-los amb més contundència.
Aquesta llei, si és necessària, hauria de ser-ho per fer una aposta en recuperar el vessant més humanístic de l’Arquitectura.
Com sigui i ateses aquestes raons, crec que tant pel que fa al redactat final com pel que fa a la composició dels òrgans consultius, hauria de quedar prou clar que s’hauria d’obrir a més arquitectes, fins i tot a estudiants i a tot tipus de professionals, acadèmics i empreses del sector així com representants socials i culturals del país.
La llei ha esperat fins ara i convindria que ja posats la féssim amb el més ample dels consensos justament amb l’objectiu de vetllar per aquesta qualitat tan desitjada i per continuar construint aquest nou país que ens espera amb fonaments sòlids.
Bona la creació d’una eina oficial per valorar les quanties de licitació però caldria fixar també límits a les baixes sobre aquests valors de sortida.
3 de Setembre de 2014: Aquí us deixo l’enllaç a l’article després del debat i correccions amb els companys de la Sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per la Independència de l’ANC. Una mostra més de com el debat i la participació milloren els resultats finals/ http://arquitecturaxindependencia.blogspot.com/2014/09/cal-una-llei-que-reguli-larquitectura.html
línia de terra 