“Pacte retallat”
El dimarts de la setmana passada es va presentar en comissió de seguiment amb els veïns l’estat del nou projecte per la Ronda de Dalt. Sí, comencem malament, del nou projecte.
L’actual govern municipal ha decidit unilateralment carregar-se tot el camí fet durant anys i els projectes acordats entre Ajuntament i veïnat. Han passat per damunt de la participació i del bonic lema de l’empoderament ciutadà. Un projecte llargament debatut i acordat ara resulta que de la nit al dia alguns han decidit que ja no és necessari i que cal tornar a la casella de sortida. No és una situació de partida tal i com es va dir, és un clar retrocés.
Aquesta manera d’operar fa flaire d’aquella prepotència tècnica o política de vells temps. Del segle passat concretament. El qué és necessari ja està debatut i decidit per una taula bastant més ample, representativa i qualificada. L’urbanisme social, el del segle XXI, no belluga els acords sobre objectius, abasts o programes. El somni, el “SÍ se puede”, estava en l’estudi acordat. Aquí i ara doncs, només retallades embolicades de paternalisme conservador.
“Projecte de ciutat”
Tot i així, s’espera que darrera d’aquesta inacceptable decisió potser hi hagi raons fonamentades. Però les raons son tan decebedores que freguen l’engany i la burla doncs es basen únicament en els costos oblidant-se en absolut dels beneficis.
Aquest ha de ser sobretot un projecte de ciutat que cerqui l’objectiu de donar-li la volta a un sistema tancat que actua com a frontera i passar a configurar-lo com un sistema obert que actuï com un llindar: espai de trobada, relació i activitat.
Un projecte que hauria de tractar també de redistribuir càrregues i beneficis vers la ciutat. Només cal visualitzar les potencialitats d’aquest territori: equipaments de ciutat de gran escala i interés (universitaris, hospitalaris, esportius, educatius, sanitaris, hotelers, alimentaris, lúdics i també patrimonials i d’interés cultural i turístic) perfectament connectats amb transport públic i als peus del parc natural de Collserola conformen tots ells la llavor d’un eix cívic lúdic-esportiu de ciutat, de primer ordre i sense cap altre referent al Nord de la mateixa. Només cal posar-se a connectar, a lligar aquestes pre-existències. Obrir el plantejament més enllà de la resolució d’una queixa veïnal fonamentada.
La proposta actual es queda lluny d’aquest objectiu i es limita a plantejar unes millores que fins i tot em semblen modestes de cara millorar una mica l’accessibilitat als voltants de la ferida. No connecta longitudinalment els 10 barris que l’envolten perqué caldria com a mínim, per exemple, una vorera arbrada continua de 9 metres en forma de passeig. Ni tampoc soluciona la trobada entre barris a un costat i l’altre perque no es tracta només de circular, es tractar de relacionar.
En aquest sentit també penso que cal ser conscients del potencial corredor verd de la ciutat amb Collserola que presenta la zona. Sembla que també hem oblidat una de les idees més suggerents de l’anterior mandat: les portes de Collserola (les coses com siguin). En resum, la seva potencialitat en aquest sentit va molt més enllà del proposat donades les magnífiques connexions de què disposa a nivell de mobilitat per tal de connectar amb la ciutat i de la diversitat i qualitat de la seva oferta. Dit d’un altre manera: s’ha confòs allò que simplement seria possible amb allò que és el desitjable.
No em vull estendre en analitzar tram a tram la totalitat de la proposta però, només a tall d’exemple, crec que és especialment remarcable la manca de sensibilitat davant la decisió de deixar de cobrir el tram front l’Hospital Vall d’Hebron quan està a bastament comprovada la relació directa que hi ha en la més ràpida i segura recuperació dels pacients quan son en contacte sensorial directe amb espais verds. I no oblidem que tots en som potencials veïns en aquest sentit.
“Seguim”
Cal fer un projecte més avançat per tal de poder valorar raonadament els costos. No és honest valorar-ho amb estudis previs, és impossible calcular totes les afectacions a tenir en comte en aquest estadi. Reconsiderar el cobriment total dels trams més viables (Taxonera, Sant Genís i Horta alta). I sobretot sempre tenir present l‘objectiu de reconvertir una barrera en una plaça.
No em sembla gens apropiat qualificar aquest actuació d’obres faraòniques. Faraòniques eren les piràmides; una obra amb tants beneficis directes sobre el benestar de tantíssima gent no es pot qualificar en aquests termes.
Segur que gràcies a la capacitat dels autors, redactors, supervisors i directors de projecte podrem comptar amb aquests projectes més precissos amb brevetat.
I un cop fet el balanç cost-benefici entre tothom (veïns inclosos, com no?) elaborar un pla d’inversió per desenvolupar-lo al complet, sense oblidar l’ojectiu final i tot equilibrant les altíssimes potencialitats d’aquest territori amb les realitats financeres distribuïdes en el temps.
Malgrat tot, seguim.
Us deixo el document obtingut gràcies al web de l’AVV de Sant Genís on tenen penjat l’estudi acordat en 2.015 20150224_documentacio_ronda_associacions_veins (1)
I aquí el document presentat recentment Participacio_RondaDalt_Presentacio_20160510
Bon profit!
Joan Rogés
Un expert indíogena nascut a Montbau, viscut a la part alta d’Horta i actualment veí de Penitents.
línia de terra 