He seguit aquesta campanya com a arquitecte implicat dins d’un equip de professionals que hem treballat la proposta urbanística d’ ERC al qual s’hi han afegit Moviment d’Esquerres i Avancem i on també hi son les Plataformes Barcelona Ciutat Oberta i Catalunya Sí.
I com és lògic m’he interessat pels programes dels diferents adversaris. Tot i que em vindria de gust, no faré una comparativa dels arguments d’uns i altres. Per ser just m’hi hauria d’estendre més del que en aquests moments puc fer per temps i dedicació. Per tant miraré d’anar de cara a barraca.
Els projectes que aspiren a tenir pes en l’Ajuntament amb un proposta de ciutat socialment justa, amable, sostenible tenen un denominador comú: la necessitat de disposar d’un lideratge públic fort. Això, traduït, és: Capacitat de decisió pròpia i recursos.
Tenim prou recursos per millorar algunes cosetes? sense dubte. La màquina municipal pot funcionar millor ajustant-li més encara algunes peces? també. Cal exigir-ho passi el que passi sí, segur, és el que hem anat fent sempre. Qué ens han de dir!.
Aquests dies no deixo de pensar en la famosa i visionària cita de l’Ovidi Montllor cada cop que escolto aquells que estan per un ideari idíl·lic i meravellós tot posant el carro davant dels bous: “Ja no ens alimenten molles, volem el pà sencer”. M’indigno quan assisteixo a debats que giren al voltant de les engrunes.
Des de l’òptica de l’Urbanisme es veu clar i diàfan: Sense ser Capital d’Estat Barcelona seguirà jugant i somniant en ser allò que no pot. Una ciutat que un castellanoparlant en diria de”quiero y no puedo” i un catalanoparlant en diria que “vol i dol”. No es pot ser social sense disposar del poder de decisió, del poder regulador i de recursos econòmics. Lideratge públic és això. Sense les millors cartes estem venuts i sempre guanyaran la partida els mateixos de sempre. Lideratge públic vol dir: si ningú més ho fa, ho podem fer nosaltres. Només així plantes cara als “lobbies” i les màfies.
El camí que va del corredor mediterrani fins el magatzem del taller de la nostra ciutat o el que va del planejament municipal, del disseny del projecte en un despatx d’Arquitectura fins la finalització de qualsevol edifici és plé d’accions que impliquen regulació, sobirania i recursos econòmics. Sense aquestes condicions ja sabem quin és el nostre sostre.
Les opcions que s’apunten al Urbanisme Social i no aposten clarament per la Independència, sento dir-ho així però són irresponsables. Amb les engrunes actuals no sostindreu el model social que preteneu ni pllantareu cara a rés.
Ho podem dir ben clar perqué ens ho coneixem: Durant uns anys varem intentar portar a terme aquest Urbanisme en tot el país i varem tirar endavant projectes creient-nos que les eines que havíem negociat podrien ser suficients. L’engany va ser sublim, la hipoteca derivada no ha parat de créixer i els acords i consensos se’ls han passat pel folre.
Aquest diumenge va d’això: De votar per opcions que ja ni tant sols poden comptar amb més hipoteques o de gestionar per nosaltres mateixos el fruit del nostre esforç diari.
I sobretot, TOTHOM A VOTAR!
línia de terra 