CRISI O CANVI

“Em sembla molt engrescador trencar esterotips i re-inventar-nos-ho tot a partir dels trocets que  quedin de tot el que hagi ressistit l’impacte de la crisi.“

Som en un moment on els capaços d’adaptar-se als canvis ho tenen millor per sortir-se’n que els immovilistes. La crisi s’està mostrant en el seu moment més voraç per la seva persistència i cada dia ens dona una mostra més del canvi que ens proposa. De fet, sembla que hem optat per dir-li crisi al nostre propi destí. Un destí que ens ha dut cap una via morta en molts sentits. I resulta que a la mort del present la preferim anomenar crisi.
N’hi haurà molts que fins i tot s’abraçaran joiosos si s’en surten, si sobreviuen. N’hi haurà que s’hi quedaran també. Però crec que no va només d’això tot plegat. Cal superar-la, avançar-la, cal sortir-ne renovat. No haurà servit de rés si cadascun de nosaltres no fa una reflexió profunda sobre com pot millorar aquest mòn, començant per un mateix. Sento que no ens podem permetre continuar pel mateix camí sense aprofitar per reflexionar si estem en la direcció on podem donar el millor de nosaltres mateixos.
Caldrà que siguem majoria els que haguem intentat aquest canvi respecte als que tan sols hagin sobreviscut per tal que la crisi hagi estat positiva. Si no és així, hi tornarem a ser d’aquí un temps i amb una mica de “sort” només els haurem deixat la propera crisi en herència als nostres fills. I a aquests, si no els deixem incorporat en el seu coneixement que cal ser persones de ment i actitut predisposades i obertes al canvi i a l’adaptació, al seu torn, els deixaran preparada la propera crisi als nostres nets.
M’agrada pensar que no prepararem el camí cap a noves devallades i que a partir d’ara aprendrem a viure amatents a qualsevol indici d’error global amb l’experiència acumulada. Un exemple d’això és la percepció que tinc que la humanitat està començant a resoldre molts dels seus conflictes per una via diferent a la de l’us de la violència. Ho podrem veure en l’evolució de les revoltes iniciades al magreb on tot i la violència inicial , aquest no hauria de continuar més per aquest camí i derivarà en processos democràtics de ressolució del conflicte. Aquests processos a més hauran d’anar avançant necessariament per tota Àfrica. Si tinc un bon pressentiment o no el tinc ja ho dirà el temps.
De la matiexa manera, també  hem d’aprendre a viure en el conflicte en tots el àmbits de la nostra vida i de la societat sense que això hagi de suposar cap mena d’infelicitat.
Em sembla molt engrescador trencar esterotips i re-inventar-nos-ho tot a partir dels trocets que quedin de tot el que hagi ressistit l’impacte de la crisi.

Som a punt d’acabar l’any xinès del tigre, en concret demà dia 2 de febrer. Tinc la sort de tenir amics de tots tipus i n’hi ha que en saben força de tot això de l’horòscop xinès. M’han explicat que es veu que això de l’any del tigre és com una mena de renovació global en tots els sentits. Un any on pels que no els agraden els canvis es veu que ho han passat força malament i amb sort, simplement han sobreviscut.

Personalment crec que no soc d’aquests que simplement he sobreviscut i penso que a tots plegats ens convindria celebrar l’any del tigre successivament. Però tranquils, es veu que no torna fins d’aquí a uns 14 anys. A més, demà passat, entrem en l’any xinès del conill,…